BON NADAL A TOTHOM!!!

UNES FLORS PER A LA JÚLIA

A la Júlia li ha agradat com m'han quedat aquestes flors i les hi he regalat per la seva habitació.

Entre les dues vam pintar uns punts de llibre per felicitar el Nadal.

I una postal de Nadal

VILANOVA I LA GELTRÚ

BULBS I TULIPES

 

Aquesta aquarel·la pretén reproduïr els meus bulbs de narcis que la passada primavera vaig plantar. És una passada lo depressa que creixen. Crec que vaig calcular de 5 a 8 centímetres d'un dia per l'altre. Per sort que l'aquarel·la és mès ràpida

Aquí el model va ser una foto.

Llac de dia

Durant les vacances de l'estiu passat vaig començar a fer aquest paissatje que fins fa pocs dies no vaig recuperar per acabar. És un paissatge imaginat.

Aquí volia jugar amb pocs colors i foscos, per donar l'ambient humit i boirós de paissatge gris urbà que em va inspirar a pintar-ho. És d'aquest passat cap de setmana, aprofitant que va a començar a fer fred.

LA MAX.

Ara sí, es pot dir que aquest és el meu primer model. Ha posat pacientment i ha sortit això. El peu de la nostra "Max" ha sortit força més gros del  que és al natural, però això ho vaig veure més tard.

El nom d'aquest llum que tenim a casa, el meu preferit, li va posar la meva filla petita. Ella preguntava com es deia i no va parar tranquil·la fins que tot mirant per sota de la pantalla ho va saver quan va llegir unes lletres... MAX40W!!
I així és com es diu, Max.

DIFERENTS TEMPERATURES

Practicant amb més arbres.

Un dia d'estiu de molta calor va sortir aixó. Una mica era reflex de com ens sentiem a casa. Esperant les vacances, farts de la xafogor de la ciutat i mirant de no acostar-nos gaire per no "agobiar-nos" més.

I durant la tardor. La primera setmana que vam trobar que les fruiteries mostràven les primeres castanyes i boniatos... i alguna rata pinyada i aràcnid fastigós per recordar-nos l'arribada del "jalouin"... va sortir aquest conjunt d'arbres als qui vaig donar l'últim retoc a principis d'any.

De moment, tot el que dibuixo ho faig sense copiar de cap model -ni del natural ni de cap foto-. Tinc com necessitat de "mirar" del pensament i veure què i com surt...  Si vull saber pintar bé, potser hauria de disciplinar-me i mirar de practicar, copiant models un i altre cop.  Però ara, com ho vinc fent em serveix de teràpia, per que m'ajuda a expresar les ganes de crear coses, jugant amb els colors tal com surten.

LA FI DE L'HIVERN PASSAT

Tornava d'un curs d'informàtica de reciclatje a la meva feina. Anava caminant per un dels carrers mès cèntrics de la ciutat, plè de tendes amb l'accès dificultat per les tanques de les obres de l'Ave. Feia fred malgrat que era un dia assoleiat de finals d'hivern. Tot era sorolls, espantós soroll de les màquines estripant el carrer. Impossible sentir la pròpia veu en una converça normal... m'estava començant a deprimir i malhumorar quan de cop i volta els veig, tímids, curiosos, petits i amb ganes gairebé de saludar-te. Eren els pruners que començaven a mostrar el seus primers colors. Abans gairebé que surti la fulla verda, apareix un blau-morat molt suggerent que em va enamorar.

Arribada a casa vaig intentar expresar la sensació. Va sortir això. Ni molt menys el que duia dins. Difícil de plasmar amb les limitacions de la meva poca pràctica. Tinc molt de camí per recòrrer...

DE NIT

Recordo que quan vaig pintar aquesta escena de nit tenia fred a casa. Per algún motiu no hi havia posada la calefacció i ... va sortir això, amb les branques de l'arbre garrativades com els meus dits.