Tornava d'un curs d'informàtica de reciclatje a la meva feina. Anava caminant per un dels carrers mès cèntrics de la ciutat, plè de tendes amb l'accès dificultat per les tanques de les obres de l'Ave. Feia fred malgrat que era un dia assoleiat de finals d'hivern. Tot era sorolls, espantós soroll de les màquines estripant el carrer. Impossible sentir la pròpia veu en una converça normal... m'estava començant a deprimir i malhumorar quan de cop i volta els veig, tímids, curiosos, petits i amb ganes gairebé de saludar-te. Eren els pruners que començaven a mostrar el seus primers colors. Abans gairebé que surti la fulla verda, apareix un blau-morat molt suggerent que em va enamorar.
Arribada a casa vaig intentar expresar la sensació. Va sortir això. Ni molt menys el que duia dins. Difícil de plasmar amb les limitacions de la meva poca pràctica. Tinc molt de camí per recòrrer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada