dissabte, 16 d’abril del 2011

IRIS BLAU





Esbossos en Aquarel·la sobre paper


Fa dos dies va ser l'aniversari de la meva filla gran i vaig regalar-me amb un pom d'Iris. Eren tancats completament i a la tenda van assegurar-me que trigarien uns dies a obrir-se... semblàven puntes de llàpis, primes i afilades.
La meva intenció, a part de premiar-me pel que havia esdevingut feia 19 anys, era la de dibuixar-los en diferents estadis, estudiar les formes i reproduïrles amb detall, primer amb els lliris tancats, desprès a mig florir, etc... però era un dijous i no tenia moment, havia d'esperar-me al cap de setmana per a disposar del temps. Cap problema, vaig pensar que, com van dir, trigarien a obrir-se i ja faria...
Doncs els meus estimats Iris no van esperar ni 24 hores. Quan l'endemà a mitja tarda vaig tornar de la feina JA HAVIEN ESCLATAT!! Ho van fer tots alhora!








Per sort vaig fer fotos ... que ja em conec les lleis de Murphy!!











Què increïble,no?







A la nit els trec a la terrassa,on fa mès fresca, o es marciràn aviat.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...