divendres, 13 de gener del 2012

UN TE EN SOLEDAT



Sketch de joc de te amb retall d'un poema aparegut al diari de fa un temps. 

El poema es diu "La soledat", l' autora es diu Karmela (M.C.V.O) i és de Vic.:

Ets un embolcall de gèlida manta
que t'arrapes al cos empastant la pell amb llàgrimes desconsolades.
Arronsant la carn endins planyent l' ànima perduda.
Fonedisa com un mantell humit amarat de suor freda.
Busques el desig de la inexistència com una estrella debilitada.
No tens portes per obrir ni llums per encendre.
No tens res per donar, ni tan sols l'alè de la vida.

6 comentaris:

Jane ha dit...

Il mio rito quotidiano, adoro il thè, e mi piace molto questo acquerello che lo illustra così bene . Un abbraccio

Sílvia, Barcelona. ha dit...

Grazie Jane. Un abbraccio anche per te.

lanuor ha dit...

Què càlid! Una abraçada de la teva companya d'infusions a l'hora d'esmorzar ;)

Sílvia, Barcelona. ha dit...

Ey compi, i que no faltin!.
Petonets!

Anamaria do Val ha dit...

Gostei muito da cena do chá! Pena que não consegui entender todo o poema, mas vou tentar com o tradutor. Um abraço, Anamaria

Sílvia, Barcelona. ha dit...

Anamaria, sorte com o tradutor automático, mas temo que não servirá para descobrir a sutileza do poema.
Prazer em ler você novamente. Um abraço.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...