BON NADAL!

Aquarel·la 12x18 grain torchon

Bon Nadal a tothom!



PERA, POMA i OULLIMONA

Desprès de tant dibuixet lliure i tal, una mica de disciplina sempre va bé. No és un bodegó propiament dit, doncs tal i com estàn col·locades les fruites són d'un soso considerable, però ja m'està  bé per practicar volums. La llimona, del natural ja semblava un ou, eh?

I sota, experiment salí, es a dir, aquarel·la amb sal gruixuda per aconseguir la textura que es veu.

FA FRED!

Aquarel·la 12 x 18 cm,  torchon de 300 gr.

Jo diria que aquest any s'ha avançat el fred i la neu.

Ja es pot esquiar a gairebé totes les nostres pistes!!

PRACTICA BATIK

Batik en aquarel·la

Aplicant màscara i capes d'aquarel·la alternativament el resultat bé pot servir per a animar una mica la tortuguera de la nostra mascota, la Xeila.
Tinc intenció de repetir aquesta pràctica mirant de triar uns altres colors que no sembli que el peix està atravessant un incendi oceànic... i la nostra tortuga intentat fugir.  De moment això és el que hi ha.

MOVIMENT ZEN

M'agrada la tinta xina. No emprava mai el color negre a les meves aquarel·les i veig que és pot aconseguir molta més expresió amb ell.
Aquí considero que he abusat de la tinta però m'ha semblat interessant l'experiència i el que he sentit pintant aquesta aquarel·la, m'he relaxat molt mentalment.  Quan l'he acabat m'ha vingut al cap les paraules Moviment i Zen. Així és que li poso aquest nom.

Paper Gvarro Basik A4:23 x32 cm, 370 gr

PRACTICA: RESERVES i TINTA XINA

Amb cinta adhesiva i màscara fluïda he fet la següent pràctica. No em desagrada com ha quedat donat que quan posava la cinta encara no sabia qué composaria ni imaginava que podrien ser els edificis formant una mena de skyline. Va anar surgint de mica en mica, és el que m'agrada més, la improvització. No espero gairebé rés i ... voilà!, surt alguna cosa.

Aquarel·la i tinta xina.

Paper Fabriano (watercolor Studio) 300 g

Flors grogues

Aquarel·la sobre paper Fabriano de 300 gr.

Amb els dies cada cop més curts, em venia de gust treballar amb el color groc. Teràpia solar?

Fruits de la Tardor III

Segueixo amb la serie de bolets comestibles.

Rovellons, Níscalo, (Lactarius Sanguifluus)

Amb all i julivert i a la planxa... bons, bons.

Fruits de la tardor II

Mentre faig "repós relatiu" per prescripció mèdica, extracció de cordals o com diem tothom, m'han tret els queixals del seny, doncs no se m'acut rés més que recordar lo bones que són les castanyes!!

Es clar que un bon puré de castanyes si que podria prendre'l, un cop fred... per qué sempre penso en menjar quan no s'ha de menjar?

Esbós d'unes castanyes amb llavor d'anís estrellat, que és el que utilitzem a casa

per aromatizar-les quan les bullo per algún guissat... nyam!

Fruits de la tardor

Vull anar dibuixant els bolets comestibles més característics del nostre entorn,  per aprendre a identificar-los. Encara no m'atreveixo a collir-ne per que no estic segura mai de si són o no tóxics. Imperdonable, amb lo que a mí m'agrada perdrem pel bosc...

ROSSINYOL  Rebozuelo, (Cantharellus cibarius)

Ja comencem! Acabo de llegir que hi ha un bolet que s'hi assembla i que és tòxic: la Gírgola d'olivera:

Diu la Viquipèdia d'ella:

..."Risc de confusió:   Fóra lamentable confondre aquest bolet amb els rossinyols, que creixen a terra, són de color més grogós i no tenen làmines, sinó plecs. També pot confondre's amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de semblant color, però que creix sobre fusta i té làmines bifurcades, el qual, bé que no és metzinós, és de dubtós valor culinari i no val la pena collir-lo.

Bé, per si de cas, només aniré dibuixant els que SI són comestibles.

FULLA DE CROTON

Fulla del Croton Tirabuixó que tinc per casa.

Aquesta planta te tots els colors que es poden trobar al bosc per aquestes dates,

com es pot comprovar a la foto.



UN DIA DE 25 HORES

Ja podrien ser tots els dies com avui, que duressin 25 hores!! 

En veure l'hora extra d'avui, m'he proposat utilitzar-la per a possar-me a pintar i... m'he estat gairebé tot el matí per fer aquesta aquarel·la.

He intentat representar la Cala de Sant Francesc i he fet servir una foto molt antiga que sortia en unes fitxes d'una col·lecció de fa molts anys, crec que de la prensa dominical. Tan antiga devia ser la foto que fins i tot el roc d'en mig de la platja ha desaparegut en les fotos més recients que he trobat de la mateixa cala. Estarà sota l'aigua?

Aquí la foto, la qualitat és pèssima per què és foto d'una foto i amb mala llum, però dona l'idea.

TARDOR 2010

Cada tardor és una festa dels colors que més bé em fan sentir. Una barreja de càlids en equilibri amb els verds que es resisteixen a madurar i els freds blaus de l'aigua i els cels.

Aquest és un apunt ràpid que vaig fer ahir a la meva llibreta viatgera, encara que aquesta vegada no ha viatjat més enllà de casa, i el que ha quedat plasmat és -més o menys- el que tenia rondant pel cap.

Ja tinc ganes de planificar una excursió a la nostra Fageda d'en Jordà, que ben diferent deu estar de l'estiu!.

AL COR DEL LLAC

                                                                             Pastís

Provant uns pastissos que tenia per casa, m'ha sortit això. Temps dedicat: 15'. M'he empastifat els dits per que els he fet servir per a barrejar la pols que deixen anar. Ha estat bé, però no crec que repeteixi gaire. De moment, encara prefereixo fer servir els pinzells.


Feia dies que volia anar a tallar-me els cabells. Com sempre que em decideixo anar, tinc clar com vull que me'ls tallin, però no sempre me'n surto a l'hora d'explicar-me. Per tant, aquesta tarda m'he anat a la perruqueria amb la meva llibreta viatgera i els he mostrat la idea amb aquests esbossos. I així m'han entés prou bé, per fi!!!

A l'esquerra és com duia els cabells, a la dreta com el volia i així me l'han tallat.
I això que ja miro jo d'explicar-me, hagués dit:  tall bob en degradat suau i desfilat... però sé que el resultat no hagués estat el mateix. Un cop més, una imatge val més que mil paraules.

ALL I OLI AL CARBONET

Una pràctica més. Buscava quelcom per casa per a preparar una composició típica de bodegó.  I els ingredients bàsics de l'all i oli m'han semblat una escena que em venia de gust reproduïr. No acabo d'encertar amb les proporcions, ni amb les ombres, ni amb les llums, però de mica en mica...

Aquesta és la foto del muntatge que tinc per un racó del menjador de casa, doncs no dono per acabada l'obra, encara.

RETRAT AL CARBONET

Primer retrat. La model ha estat la meva filla petita, Júlia.

Quan mira la tele, sembla una estàtua de cera!

No m'agrada com m'ha quedat la boca i sembla més gran de 10 anys.

El meu home opina que no s'hi assembla gaire i la meva filla

gran veu en el retrat una barreja entre la Júlia i jo.

En tot cas, he pogut comprovar com és de difícil fer un retrat.

ESPELMA AL CARBONET

Segueixo amb el dibuix... l'ideal seria poder-ne fer un cada dia per avançar més ràpid,

però encara no ho aconsegueixo. Em falten hores!!!  A molta gent li passa, ho sé.

SOPERA AL CARBONET

Un altre pràctica de dibuix al carbonet,

aquest cop treient llums amb la goma d'esborrar

 al damunt del paper tacat. M'ha sorprés el resultat que

es pot obtenir d'aquesta manera, tot i la senzillesa del dibuix.

ARBRES DE LA CONRERIA

Dibuix aquarel·lat fet a la meva llibreta viatgera

davant d'un petit porxo d'una casa de la Conreria.

Reedito: he escanejat la pàgina doncs la foto no era bona. Haig de comprar una camèra nova, potser una reflex digital ...

PRACTICANT EL DIBUIX: LA MEVA MÀ

35 x 50

Segon dibuix en carbonet i mà alçada.

Aquest cop se'm va adormir la mà, que em va servir de model. La vaig dibuixar tal com la tenia, agafant la carpeta que em servia de suport del full. La propera vegada faré servir el peu,  no per dibuixar es clar... o potser si? No he provat mai.

PRACTICANT EL DIBUIX: ANTURIUS EN CARBONET

50 x 35

Aquest és el primer diuix al carbonet resolt que he fet fins ara i també

el primer fet a mà alçada. He acabat amb el braç fet pols! Segur que haig de millorar la postura, el sofà de casa no crec que sigui el lloc ideal.

Dibuixar plantes sempre resulta molt efectiu, a més, m'encanten!!

RECORDS DE LES VACANCES

De nou a la ciutat, ja trobo a faltar l'aire lliure envoltant-me. Sóc, de nou, dins d'una capça de maons... peeeerò a la fi del dia a casa és quan puc estar de voltes amb el bloc.

Alguns apunts "in situ" d'aquestes vacances, en una llibreta viatgera sencilla per no perdre la pràctica.

Per aquí feiem el mico, prop del poble de Mieres a la Garrotxa.

El grill el vaig acabar dibuixant, s'estava tant quiet!, em sentia observada i no volia que m'ataqués...

Per la Fageda d'en Jordà, el volcà Croscat, globus aerostàtics a les 8 del matí i practicant el tir amb arc, models: el meu home i la nostra filla Júlia.

Bucejant per la platja de La Fosca a Palamós, amb bona companyia.

Cala Pedrosa de Tamariu a la Costa Brava.

Inventat, mal proporcionat i un pel fantasmagòric,

però em venia molt de gust pintar un paissatge nocturn.

PENJADA DE L'ESTIU

No vull creure que tinc el bloc abandonat.
De fet, penso molt en ell, però és clar, és un bloc dedicat a la pintura i al dibuix i el cas és que no estic fent rés de rés de tot això. Bé, fins ahir la nit que vaig començar a dibuixar objectes relacionats amb el bon temps. I és que estic així, penjada de l'estiu!. Em resulta difícil seure i estar-m'hi gaire estona quieta a casa. Estic més estona fora. (Per cert, està caient una ara mateix a Barcelona!  Llamps, trons i bona pluja con feia temps que no ho feia).
Si, ja sé que una solució seria agafar els estris i pintar al parc, al moll, a la muntanya, a la platja... llocs en tinc un munt per triar però és que encara no m'imagino a mi mateixa pintant en un lloc públic. Tinc la idea de que no em vindria la inspiració, que no estaria còmoda. Així és que, he decidit que ho haig de provar, no vull donar tant de poder a les idees, el que compte al cap i a la fí en aquest món són els fets.

D'haver sapigut que em trobaria aquest lloc tan bonic a Sant Joan de les Abadeses, de segur que hagués carregat amb el material per a pintar, a més, un lloc discret tot i que complicat d'arribar!. Per sort duia la càmera.

Tarda tranquil·la

Massa sorolls,

massa noticies d'escàndol,

massa pes damunt el cap,

massa paraules...i sense sentit.

Però vaig escollir una tarda

i vaig crear una "tarda tranquil·la".

BOSC DE TULIPES

Que el temps és relatiu tothom ho hem pogut comprovar. Ahir em va semblar que feia aquesta aquarel·la en mitja hora, però en realitat vaig començar al voltant de les 10 i quan em picaven els ulls que ja no podia més, passava de mitja nit.

Dominar els graus d'humitat del paper és bàsic per a aconseguir un efecte concret. En aquesta pràctica he fet de tot, paper xop, mitg xop, sec del tot, tornat a mullar... sort que és un paper mitjanament bo per que sino ja estaria fet un nyap.


A la pàgina Aquarellissime s'explica molt bé els primers passos per conéixer aquesta tècnica, que cada cop se'm descobreix més difícil.
 
Tot i el material que estic trobant per internet, trobo a faltar demostracions presencials. Estic pensant dedicar unes horetes a assistir a algún taller aquest estiu.  Ja explicaré.

LLUNA PLENA

Aquarel·la sobre paper, 13 x 36

Lluna plena

de llum freda,

esfera blanca

fluorescent,

has crescut

de nit al cel.

T'emmarca

un fons negre de foscor,

tens a l'entorn

una boirina de colors.

Lluna plena,

suc de vida,

reina de les marees

i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis

que generes al camp activitat,

màgia als contes ancestrals

i imatges de misteri imaginat...

Autora del poema: Isabel Barriel

POESIAULA

EL CALL JUEU DE GIRONA

Un carrer del Call Jueu de Girona.

Quan aquest cap de setmana passejavem per Girona ciutat, vam visitar el Call Jueu i vaig fer la foto de sota. Em va agradar tant l’escena que mentre la feia ja m’imaginava pintant el quadre. Es realment encantador passejar per aquests carrerons.

He fet servir cinc colors: sèpia, negre, groc ocre, ultramarí i groc llimona, de la capsa d’ aquarel·les Schmincke que estreno amb aquest quadre.

I aquí la seqüència o pas per pas que a mí particularment m’agrada veure:

UNA IDEA MUCHO ARTE

Al blog participatiu "Una idea mucho arte" es va proposar el passat mes d'abril d'interpretar el següent text del llibre "El misterio de la isla de Tökland", de Joan Manuel Gisbert.

“Estaba amaneciendo. Me incorporé para desperezarme y entonces lo vi por vez primera. En medio del océano, majestuoso y amenazador, se alzaba el tétrico islote de Tökland, medio oculto por una pesada niebla que hacia imprecisos sus contornos. Su mole rocosa de color triste, yerma de vegetación y vida, y los agrestes acantilados que rechazaban el oleaje espumante, componían una estampa de muerte y desolación que invitaba a cualquier cosa excepto a acercarse a sus costas.” 

El resultat és aquest magnífic mosaic de possibilitats de 23 autors.

Un d'ells he estat jo mateixa, que finalment em vaig decidir i vaig presentar la meva visió del text, tot i que m'agrada més exposat dins el mosaic, juntament amb els altres quadres:

Ha estat una experiencia enriquidora i que m'ha divertit molt. I com diu l'autor del bloc de Una Idea... "es magnífico contemplar las tan diferentes versiones a las que habéis llegado, de un mismo tema"...

Des d'aquí li agraeixo el fer-ho possible.

MAR ENTRE ROQUES

Un altre pràctica on apareix el mar.

Aquesta aquarel·la és d'aquest gener. L'he refet una mica per la part de les roques i ha acabat amb aquest aspecte dentat i amenaçador que tampoc em desagrada vista de lluny.

DIADA DE SANT JORDI

Aquarel·la sobre paper

Aquesta rosa és el resultat d'haver dibuixat roses durant un parell de setmanes llaaaargaaaas, mai abans havia provat de fer-ne. He pogut comprovar que no és fàcil. I no quedarà així la cosa. Però no em donava temps a fer més proves i com

em fa il·lusió felicitar-vos La Diada amb alguna cosa feta per mi mateixa, aquí la teniu. Podeu disposar d'ella si així ho desitgeu (uala, quina ilu si ho feu!! I no us oblideu de dir qui és l'autora, eh?).

Feliç dia de Sant Jordi a tothom!!

LLUM FOSFÈNICA

Avui he utilitzat aquest medi, l'aquarel·la, per a il·lustrar una breu explicació d'un fenòmen que, tot i haver-lo experimentat, no li havia concedit atenció fins fa poc.

Quan miro atentament durant un parell de minuts la llum d'una espelma, el que veig quan a continuació tanco els ulls és la imatge de sota, i pot durar ben bé un minut llarg...

Aquarel·les sobre paper

Aquest fenòmen s'anomena fosfé. També succeeix quan mirem uns instants el sol, els reflexos intensos de l'aigua o dels vidres d'algun edifici en ple dia...

Algunes persones creuen que està relacionat amb qüestions més profundes de la mecànica del cervell i que, des de l'antiguitat fins els chamans d'avui, ho fan servir per a induïr estats alterats de la conciència i per arribar a avançats estats meditatius. 

Es creu que la visualització d'un fosfé juntament amb un pensament provoca que l'energia llumínica es transformi en energia mental. Hi ha alguns estudis (desconec la seva rigorositat) que ho relacionen amb una millora anímica degut a l'estimulació de la glàndula pinneal i la conseqüent segregació de serotonina, denominada també "hormona de l'humor".