HOLA!!

La foto és meva, la carbassa és obra de la meva filla petita i el seu pare.

Per fi! De nou pel blog. Veiam si puc anar actualitzant com abans i no deixar passar tant de temps sense entrar. El cert és que des que vam tornar de les vacances a meitat de setembre que han passat els dies massa depressa!
A més, aquest any m'he apuntat a un curs de dibuix i aquarel·la i un altre d'alemany (també m'agraden els idiomes) i no em queda gaire temps més, però tinc previst organitzar-me millor i de mica en mica ho aconsegueixo... per començar, estic aquí aprofitant l'hora extra que tenim a causa del canvi d'hora hivernal...sniff, adeu estiu!.


Penjo alguna cosa del que he fet durant aquest temps d'absència bloggera i aprofito per saludar a tots els que aneu passant per aquí, aviat vinc a veure-us jo també!!

Dibuix al carbonet

Aquarel·la inspirada en l'obra d'Anna Agustí Hontangas,

Exposició d'art contemporani a L'Illa Diagonal d'aquest any 2011.

Migdiada a "La Fosca"

Veient el programa de TV "Singulars" on s'entrevistava a Eduardo Galeano

DANSA CLÀSSICA

Apunt aquarel·lat sobre paper.

Aquest és un apunt que m'ha inspirat la sèrie de tv "Dance Academy" que emet Disney Chanel aquest dies i a la que m'he enganxat juntament amb la meva filla petita. Em fa recordar que la dansa és una de les meves passions i que m'hagués agradat desenvolupar en el seu moment.

ALL I OLI AL CARBONET

Una pràctica més. Buscava quelcom per casa per a preparar una composició típica de bodegó.  I els ingredients bàsics de l'all i oli m'han semblat una escena que em venia de gust reproduïr. No acabo d'encertar amb les proporcions, ni amb les ombres, ni amb les llums, però de mica en mica...

Aquesta és la foto del muntatge que tinc per un racó del menjador de casa, doncs no dono per acabada l'obra, encara.

RETRAT AL CARBONET

Primer retrat. La model ha estat la meva filla petita, Júlia.

Quan mira la tele, sembla una estàtua de cera!

No m'agrada com m'ha quedat la boca i sembla més gran de 10 anys.

El meu home opina que no s'hi assembla gaire i la meva filla

gran veu en el retrat una barreja entre la Júlia i jo.

En tot cas, he pogut comprovar com és de difícil fer un retrat.

ESPELMA AL CARBONET

Segueixo amb el dibuix... l'ideal seria poder-ne fer un cada dia per avançar més ràpid,

però encara no ho aconsegueixo. Em falten hores!!!  A molta gent li passa, ho sé.

SOPERA AL CARBONET

Un altre pràctica de dibuix al carbonet,

aquest cop treient llums amb la goma d'esborrar

 al damunt del paper tacat. M'ha sorprés el resultat que

es pot obtenir d'aquesta manera, tot i la senzillesa del dibuix.

PRACTICANT EL DIBUIX: LA MEVA MÀ

35 x 50

Segon dibuix en carbonet i mà alçada.

Aquest cop se'm va adormir la mà, que em va servir de model. La vaig dibuixar tal com la tenia, agafant la carpeta que em servia de suport del full. La propera vegada faré servir el peu,  no per dibuixar es clar... o potser si? No he provat mai.

PRACTICANT EL DIBUIX: ANTURIUS EN CARBONET

50 x 35

Aquest és el primer diuix al carbonet resolt que he fet fins ara i també

el primer fet a mà alçada. He acabat amb el braç fet pols! Segur que haig de millorar la postura, el sofà de casa no crec que sigui el lloc ideal.

Dibuixar plantes sempre resulta molt efectiu, a més, m'encanten!!

ÀNFORA

Una pràctica més. El model aquest cop ha estat una foto.

He preguntat per casa que els semblava el dibuix, per anar pulint i millorant, es clar. Les opinions són diverses, ara les exposo:
- Semba una venus decapitada...
- Sembla una ànfora modelada per algú aficionat... (aquesta és subtil, eh?)
- No sé... es veu una mica pla d'aquí i boturut d'allà...

Quina família!

Però bé, la meva filla gran va opinar que està molt bé i que es veia com girada. Gràcies ciel!

DIBUIXOS

Durant aquest dies de festes, la meva producció d'aquarel·les ha caigut en picat. La veritat és que a casa hem estat força entretinguts. Entre omplir les tardes amb activitats per la més petita de la casa i els preparatius de la nit de reis, la capça dels colors ha quedat sense obrir.

Però una tarda hem vaig  posar a dibuixar i no sé per què ara m'interessa força. He descovert que m'agrada observar tot el que tinc al voltant a un nivell de fixar-me en les llums, els volums, com resoldre un traç... I crec que ho necessito si vull fer alguna cosa bona amb les pintures. Per a mi, el resultat d'aquest tres intents de sota m'han sorprés a mi mateixa. Potser no sóc gaire exigent, per que és evident que no són gran cosa, però sempre he pensat que és molt difícil treure alguna forma damunt del paper i ara crec que tot és possar-s'hi davant del repte i començar. De moment, m'agrada el que va sortint. I lo principal, m'ho passo molt bé.

La foto de les tres pràctiques: