RECORDS DE LES VACANCES

De nou a la ciutat, ja trobo a faltar l'aire lliure envoltant-me. Sóc, de nou, dins d'una capça de maons... peeeerò a la fi del dia a casa és quan puc estar de voltes amb el bloc.

Alguns apunts "in situ" d'aquestes vacances, en una llibreta viatgera sencilla per no perdre la pràctica.

Per aquí feiem el mico, prop del poble de Mieres a la Garrotxa.

El grill el vaig acabar dibuixant, s'estava tant quiet!, em sentia observada i no volia que m'ataqués...

Per la Fageda d'en Jordà, el volcà Croscat, globus aerostàtics a les 8 del matí i practicant el tir amb arc, models: el meu home i la nostra filla Júlia.

Bucejant per la platja de La Fosca a Palamós, amb bona companyia.

Cala Pedrosa de Tamariu a la Costa Brava.

Inventat, mal proporcionat i un pel fantasmagòric,

però em venia molt de gust pintar un paissatge nocturn.

PENJADA DE L'ESTIU

No vull creure que tinc el bloc abandonat.
De fet, penso molt en ell, però és clar, és un bloc dedicat a la pintura i al dibuix i el cas és que no estic fent rés de rés de tot això. Bé, fins ahir la nit que vaig començar a dibuixar objectes relacionats amb el bon temps. I és que estic així, penjada de l'estiu!. Em resulta difícil seure i estar-m'hi gaire estona quieta a casa. Estic més estona fora. (Per cert, està caient una ara mateix a Barcelona!  Llamps, trons i bona pluja con feia temps que no ho feia).
Si, ja sé que una solució seria agafar els estris i pintar al parc, al moll, a la muntanya, a la platja... llocs en tinc un munt per triar però és que encara no m'imagino a mi mateixa pintant en un lloc públic. Tinc la idea de que no em vindria la inspiració, que no estaria còmoda. Així és que, he decidit que ho haig de provar, no vull donar tant de poder a les idees, el que compte al cap i a la fí en aquest món són els fets.

D'haver sapigut que em trobaria aquest lloc tan bonic a Sant Joan de les Abadeses, de segur que hagués carregat amb el material per a pintar, a més, un lloc discret tot i que complicat d'arribar!. Per sort duia la càmera.

Tarda tranquil·la

Massa sorolls,

massa noticies d'escàndol,

massa pes damunt el cap,

massa paraules...i sense sentit.

Però vaig escollir una tarda

i vaig crear una "tarda tranquil·la".

BOSC DE TULIPES

Que el temps és relatiu tothom ho hem pogut comprovar. Ahir em va semblar que feia aquesta aquarel·la en mitja hora, però en realitat vaig començar al voltant de les 10 i quan em picaven els ulls que ja no podia més, passava de mitja nit.

Dominar els graus d'humitat del paper és bàsic per a aconseguir un efecte concret. En aquesta pràctica he fet de tot, paper xop, mitg xop, sec del tot, tornat a mullar... sort que és un paper mitjanament bo per que sino ja estaria fet un nyap.


A la pàgina Aquarellissime s'explica molt bé els primers passos per conéixer aquesta tècnica, que cada cop se'm descobreix més difícil.
 
Tot i el material que estic trobant per internet, trobo a faltar demostracions presencials. Estic pensant dedicar unes horetes a assistir a algún taller aquest estiu.  Ja explicaré.

LLUNA PLENA

Aquarel·la sobre paper, 13 x 36

Lluna plena

de llum freda,

esfera blanca

fluorescent,

has crescut

de nit al cel.

T'emmarca

un fons negre de foscor,

tens a l'entorn

una boirina de colors.

Lluna plena,

suc de vida,

reina de les marees

i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis

que generes al camp activitat,

màgia als contes ancestrals

i imatges de misteri imaginat...

Autora del poema: Isabel Barriel

POESIAULA

EL CALL JUEU DE GIRONA

Un carrer del Call Jueu de Girona.

Quan aquest cap de setmana passejavem per Girona ciutat, vam visitar el Call Jueu i vaig fer la foto de sota. Em va agradar tant l’escena que mentre la feia ja m’imaginava pintant el quadre. Es realment encantador passejar per aquests carrerons.

He fet servir cinc colors: sèpia, negre, groc ocre, ultramarí i groc llimona, de la capsa d’ aquarel·les Schmincke que estreno amb aquest quadre.

I aquí la seqüència o pas per pas que a mí particularment m’agrada veure:

UNA IDEA MUCHO ARTE

Al blog participatiu "Una idea mucho arte" es va proposar el passat mes d'abril d'interpretar el següent text del llibre "El misterio de la isla de Tökland", de Joan Manuel Gisbert.

“Estaba amaneciendo. Me incorporé para desperezarme y entonces lo vi por vez primera. En medio del océano, majestuoso y amenazador, se alzaba el tétrico islote de Tökland, medio oculto por una pesada niebla que hacia imprecisos sus contornos. Su mole rocosa de color triste, yerma de vegetación y vida, y los agrestes acantilados que rechazaban el oleaje espumante, componían una estampa de muerte y desolación que invitaba a cualquier cosa excepto a acercarse a sus costas.” 

El resultat és aquest magnífic mosaic de possibilitats de 23 autors.

Un d'ells he estat jo mateixa, que finalment em vaig decidir i vaig presentar la meva visió del text, tot i que m'agrada més exposat dins el mosaic, juntament amb els altres quadres:

Ha estat una experiencia enriquidora i que m'ha divertit molt. I com diu l'autor del bloc de Una Idea... "es magnífico contemplar las tan diferentes versiones a las que habéis llegado, de un mismo tema"...

Des d'aquí li agraeixo el fer-ho possible.