Mentre faig "repós relatiu" per prescripció mèdica, extracció de cordals o com diem tothom, m'han tret els queixals del seny, doncs no se m'acut rés més que recordar lo bones que són les castanyes!!
Es clar que un bon puré de castanyes si que podria prendre'l, un cop fred... per qué sempre penso en menjar quan no s'ha de menjar?
Esbós d'unes castanyes amb llavor d'anís estrellat, que és el que utilitzem a casa
Es clar que un bon puré de castanyes si que podria prendre'l, un cop fred... per qué sempre penso en menjar quan no s'ha de menjar?
Esbós d'unes castanyes amb llavor d'anís estrellat, que és el que utilitzem a casa
per aromatizar-les quan les bullo per algún guissat... nyam!
.jpg)
2 comentaris:
Nyam!!!
Com estàs?
Això que dius de que sempre pensem a menjar quan no podem es ben cert. I tu segur que estàs pensant en coses dures i que s'han de rossegar, jijiji... Ja passa, ja.
M'agrada molt, molt el dibuix.
Jeje, com som el humans de contradictoris. Ara em ve al cap uns taquets de pernil dels que a mí m'agraden, ben secs i durs... Però el cert és que avui no he patit gaire amb la d'antiinflamatori que porto al damunt! -no em fa mal rés, ni l'esquena! - així és que demà ja em poso les piles. Ha estat menys greu del que m'esperava, stic contenta:)
M'alegro que t'agradi el dibuix. Gràcies!.
Publica un comentari a l'entrada